Per tercer any consecutiu i al llarg del mes d’octubre, l’Ajuntament de la Romana, a través de la Regidoria de Cultura, participa en la convocatòria de la Diputació Provincial d’Alacant del Festival Provincial d’Arts Escèniques.
En la present edició podrem gaudir de tres de les modalitats amb un pressupost de 6.610 euros; dels quals, la Institució Provincial subvenciona la quantitat de 6.000 euros. I l’entrada serà gratuïta.
El diumenge 16 es el torn de la modalitat del Teatre Infantil amb la representació de l’obra “DIVERSIÓ ESPACIAL” a càrrec de la companyia Espectacles David. Serà a la Casa de Cultura a les 19.30 hores.
En la modalitat de Circ, el diumenge 23 gaudirem de la representació de Circ Feminista “YO PÚB(L)ICA” de la companyia Arritmados. I el diumenge 30 serà el torn del Teatre d’Adults amb l’obra “MENUDA MUJER” a càrrec de MF Producción.
El pròxim diumenge 2 d’octubre a les 19.00 hores en la Casa de Cultura tindrà lloc un concert emmarcat en la XIX Campanya d’Intercanvis 2022.
Com sempre, l’oferta cultural al nostre municipi continua sent gratuïta amb la finalitat de que puga beneficiar-se d’ella el major nombre de veïns que ho desitge.
El concert estarà a càrrec de la Societat Musical Santa Maria Magdalena de Novelda i la Societat Instructiva Musical Romanense amb el següent programa:
Diumenge que ve 25 de setembre a les 19.30 hores podrem gaudir a la Casa de Cultura d’un extraordinari concert a càrrec de l’Orquestra Simfònica Ciutat d’Elx, sota la direcció de Margherita Marseglia.
El concert està subvencionat per l’Excma. Diputació Provincial d’Alacant en la campanya Música d’Orquestres, Ensembles, Dolçaina i Tabal, Plectre i Pua i Corals 2022 i l’entrada serà gratuïta.
Una de les simfonies més famoses de Joseph Haydn és la Simfonia núm. 45 en fa sostingut menor. Aquesta peça, coneguda com a Simfonia dels Adeus, va ser composta com una enginyosa protesta en 1772.
Tal com va ocórrer amb les oblidades dones trobadores de l’Edat mitjana, la música ocultava una gran història que el pas dels segles s’ha obstinat a diluir. Joseph Haydn era el músic de la cort del príncep Esterházy. Quan va morir, el seu germà, el príncep Nikolaus, va mantindre a l’orquestra al seu servei.
A aquest nou príncep li agradava residir llargues temporades en el seu palauet de Eszterháza, Hongria. Ni els seus empleats ni els músics podien desplaçar-se allí amb els seus familiars, i havien de romandre llargues temporades separats dels seus sers estimats.
Cansats d’aquesta situació, van demanar a Haydn que intercedira per ells davant el príncep. A Haydn se li va ocórrer una enginyosa manera de protesta, compondre una simfonia.
En les codes típiques del classicisme, els músics acabaven de tocar tots a l’uníson, és a dir, tots a la mateixa vegada, però aquesta vegada el mestre va idear una manera molt diferent d’acabar la peça musical.
En la nova simfonia acabarien a poc a poc.
Les pautes a seguir van ser: una vegada acabada la seua interpretació, l’intèrpret, en comptes de quedar-se en el seu lloc esperant que acabaren els seus companys, s’alçaria silenciosament i, amb summe respecte, recolliria les seues partitures i abandonaria la sala.
Així que, ja enfront del príncep, cada músic, després de finalitzar la seua part, va recollir la seua partitura, va apagar el ciri del seu faristol, es va alçar del seu seient i va abandonar la sala.
La Simfonia dels Adeus constava de quatre moviments (Allegro assai, Adagi, Menuet: Allegretto i Finale: Prest), i en finalitzar l’últim d’ells només van quedar un parell de violins, el del mestre de concerts Luigi Tomasini i el del mateix Haydn.
El príncep i tota l’audiència van quedar impactats per aquest insòlit final, i, entenent el missatge, la cort va tornar a Viena.
Segons compte l’anècdota, el príncep es va alçar i va dir: “Bé, ja que tots marxen, nosaltres ens anirem també”, i l’endemà van tornar a la capital austríaca.
La Simfonia núm. 45 en fa sostingut menor és una curiosa reivindicació laboral realitzada a través de la música, que va tindre un final feliç per als protagonistes, i que deixa un llegat de valor incalculable per a la història.
Des de 1904, B. Bartók –com a Z. Kodály– estava fascinat per la música tradicional hongaresa, encara que els seus estudis etnomusicològics van acabar per portar-ho a molts altres llocs, com Eslovàquia, Romania o el Marroc. Bartók, al llarg d’anys de treball de camp, va recollir la música que escoltava, la va transcriure minuciosament i la va analitzar amb profunditat, per a després emprar-la en les seues composicions.
En les seues dues primeres suites orquestrals, utilitza aquest material musical com una manera de donar un “color local” a una composició universal, o amb intenció de generar una identitat musical nacional. No obstant això, després dels 20 anys que separen les seues dues primeres suites orquestrals de la composició d’aquesta tercera, Bartók ha destil·lat les característiques fonamentals de la música popular tradicional de diversos llocs, i les ha fusionades, desenvolupant a partir d’elles un llenguatge harmònic i un ús del ritme clarament modernistes, com s’aprecia en aquesta Suite de danses (Táncszvit, en hongarés), escrita per encàrrec –era el primer que rebia– per a commemorar el 50 aniversari de la unificació de la ciutat de Budapest, celebrat en 1923, mateix any de composició d’aquesta suite. El concert va incloure estrenes de Kodály i Dohnányi, que juntament amb Bartók eren els tres principals compositors hongaresos de l’època. La Suite de danses no va ser molt ben rebuda llavors –Bartók li ho va atribuir a una pèssima interpretació– però amb el temps, aquesta obra s’ha convertit en una de les seues peces simfòniques més populars.
Escrita en sis moviments que se succeeixen pràcticament sense pausa, la Suite de Danses deixa arrere la cita textual del material folklòric o l’harmonització de melodies originals, per a imitar i evocar el caràcter de la música tradicional de diferents llocs des de l’òptica contemporània i única de Bartók.
Diumenge que ve 3 de juliol a les 19.30 hores a la Casa de Cultura, podrem gaudir d’un espectacle molt especial de màgia per a tota la família. Aquest espectacle s’emmarca dins de la Campanya de Difusió de Música i Teatre de la Diputació Provincial d’Alacant – Anualitat 2022. Està subvencionat al 80% i l’entrada serà gratuïta.
Hui més que mai ens fa falta tornar a il·lusionar-nos, tornar a riure… tornar a ser feliços!
El mag i creatiu Adrián Carratalá, dues vegades campió d’Espanya de màgia i guanyador “Fooler” a Las Vegas, donarà vida a les seues creacions més sorprenents i originals a través de l’humor, la màgia i divertides interaccions amb el públic.
I la fórmula funciona, perquè deixar-se portar per la proposta de Carratalá és submergir-se en un somni d’il·lusió del qual es desperta ple de felicitat.
La Societat Instructiva Musical Romanense ofereix el pròximo diumenge 22 de maig el concert corresponent a la Campanya “Música als Pobles”. Subvencionat per l’Excma. Diputació Provincial d’Alacant, tindrà lloc en la Casa de Cultura a les 19.00 hores.
L’entrada serà gratuïta i el programa serà el següent:
1a PART:
NOSTALGIA (Estrena) – Pas-doble de Concert d’Eloy Lorente
FLOATING FLAGS de Carlos Marques
DUNKIRK de José Alberto Pina
2a PART:
MÚSICA Y VINOS – Pas-doble de Concert de Manuel Morales Martínez
CELLER DEL ROURE (Suite nº 1) de David Penadés-Fasanar
I. Les Alcusses “Jota”
II.- Maduresa “cançó de bressol”
III.-Cullerot “Jota”
IV.-Vermell
V.- Safrà
VI.-Parotet “cant de batre” DIRECTOR: Eloy Lorente Muñoz
A causa d’un problema greu amb una de les actrius de YORICK CIA. D’ACI; ens veiem en la obligació d’ajornar la representació de l’obra NN12 al diumenge 29 de maig a la mateixa hora.
El pròxim diumenge 1 de maig, YORICK CIA D’ACÍ, posarà en escena l’obra de teatre “NN12” de Gracia Morales. La representació es durà a terme a la Casa de Cultura a les 19.30 hores i l’entrada serà gratuïta.
“La terra està plena de veus. Veus sense nom, que continuen parlant encara, molts anys després d’haver mort. Ara, poc a poc, les estem traient a la llum… Però hem de ser molt forts si volem escoltar el que han de contar-nos.”
El nom de NN, prové del llatí Nomen Nescio, que significa desconec el nom, aquest terme s’utilitza per a les persones que s’han trobat mortes en fosses comunes, o en alguna altra part del territori.
En NN 12 assistim a un procés d’investigació forense, mitjançant el qual s’identifiquen les restes d’una dona trobats en una fossa comuna. L’acció es desenvolupa en un lloc i un temps indeterminats: podria ser qualsevol país on una situació de guerra o de dictadura haja produït el que anomenem “desapareguts”.
NN12 conta la història de quatre personatges involucrats en el procés d’establir la identitat d’un cos trobat en una fossa comuna. Tres d’aquestos personatges es troben en busca d’una veritat: la forense front a les restes d’un cadàver, fent l’estudi dels ossos; la NN, qui va morir fa trenta-quatre anys, i és testimoni d’aqueix procés d’investigació; i el fill de la NN, que busca conèixer qui foren els seus pares i que comença per haver d’acceptar la història que aquesta mare recent trobada li porta. Per últim: el Militar, que va conèixer a la NN abans de la seua mort i que és l’únic, per tant, que pot recordar-la; però algú que ha fet de la negació de la veritat la seua única veritat.
“La NN es la representació física de la denúncia; es la veu rota que, des de la dignitat, s’atreveix a superar el silenci i anar exposant la realitat que li va tocar viure”. (Gracia Morales)
L’Aula de Teatre de la UPUA (Universitat Permanent de la Universitat d’Alacant) sota la direcció de Begoña Tenés posarà en escena l’obra de Ramón Mª del Valle Inclán “La Marquesa Rosalinda”. Serà el pròxim diumenge 3 d’abril de 2022 a les 19.30 hores en la Casa de Cultura de la Romana.
La representació s’emmarca dintre de la programació d’activitats de l’Aula Universitària de la Romana; i amb ella tanquem la temporada de teatre que ofereix la UA. L’entrada serà, per tant, gratuÏta. Una adaptació als temps que corren de l’obra de Valle-Inclán.
La Marquesa Rosalinda, avorrida de la vida que porta, és seduïda per Arlequín (o es ella la que el sedueix a ell?), per a desesperació del seu marit. Finalmente no podrà ser (pareix que no és el moment). Qui sap si en altra època més propícia.
Esta web utiliza cookies propias para su correcto funcionamiento. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Ver Política de cookies
