Diumenge que ve 18 d’octubre de 2020 a les 7.30 de la vesprada tindrà lloc a la Casa de Cultura la representació de l’obra “Quan les dones no podien votar” a càrrec de la companyia Els Teatrables. Amb aquesta obra reprenem la temporada teatral seguint amb totes les mesures de seguretat que exigeix la situació: limitació d’aforament, distància de seguretat i ús obligatori de la màscara.

Aquesta obra forma part de la Campanya de Difusió de Música i Teatre de l’Excma. Diputació Provincial d’Alacant i està subvencionada per la mateixa amb el 80% i l’entrada és gratuïta.

Quan les dones no podien votar, d’Alberto Miralles, és una comèdia teatral que ve a rescatar un dels moments històrics més importants en la lluita pel feminisme del nostre país, com és el reconeixement del sufragi universal durant la Segona República Espanyola.

Fent clares al·lusions a l’època i també a personatges tan rellevants en la lluita per la igualtat com Clara Campoamor, Victoria Kent o Concepción Arenal. En aquesta obra representada per la Companyia de teatre Adán Rodríguez intentem aportar el nostre granet d’arena per a conscienciar a la societat que cal lluitar des de tots els fronts possibles per a aconseguir igualar a dones i homes d’una vegada per sempre.

 Amb una autocrítica aclaparadora i a través de la ridiculització d’alguns dels seus personatges ens adonem que la lluita només és possible a partir de la conscienciació i la unió de dones i homes que han de lluitar a una per a, a poc a poc i pas a pas, anar llimant diferències en una societat en la qual encara queda un “tuf masclista” immers, moltes vegades en el propi llenguatge del dia a dia, i unes altres en el propi comportament de la gent. També, per descomptat, en part del mateix gènere femení que, per la seua condició, per la seua educació o pel context en el qual s’han desenvolupat, poden estar defensant postures tan antiquades com injustes.

 “Quan les dones no podien votar” és una obra que ens fa veure clarament que el feminisme no és una moda, que no és una novetat, que no és una reivindicació del nostre temps; sinó que és un moviment que es va iniciar fa molts anys arrere, permetent-nos alhora visualitzar a través de la màgia del teatre, que s’ha avançat molt però que òbviament no prou.  En definitiva, una obra de teatre que ens farà pensar, prendre consciència de l’important del tema i al mateix temps i a través del gran sentit de l’humor del seu autor, fer-nos riure i desdramatitzar per a portar l’exercici de la lluita de la igualtat pel camí més intel·ligent; el de la seducció i el de la fraternitat.