El pròxim diumenge 23 de maig de 2021 a les 19:30 hores a la Casa de Cultura, l’Aula de Teatre Clàssic de la Universitat d’Alacant posarà en escena l’obra clàssica grega “MEDEA”, sota la direcció de Xiomara Wanden-Berghe i segons la versió d’Andrés Lima sobre textos de Séneca.

La representació s’emmarca dintre de la programació de l’Aula Universitària de la Romana i l’entrada serà gratuïta limitada a l’aforament del local.

L’obra ofereix una nova visió sobre una textualitat atravesada per l’obscuritat i el desampar d’una dona que rebutja la compassió aliena i, sobretot, l’autocompassió. Una experiència que convida a submergir-se en l’univers d’un ésser humà que ha creuat el límit del dolor i la desesperança.

En els premis del  V Festival Nacional de Teatre Universitari 2020,  “Medea”  obtingué nominacions a millor muntsecundatge, millor direcció, millor audiovisual, millor actriu secundària i millor actriu principal, i resultà guardonada amb els premis a la millor actriu principal i actriu secundària, Samara Campaña, com Medea, i Aitana García San Juan, com Corifea, respectivament.

«Fins on arribaríem per amor? De què series capaç, en cas de traïció i repudi?»

Un dia per a dir adeu, per a acomiadar-se, per a que a Medea li arrabaten tot allò pel que es va sacrificar la seua vida, la seua família i la seua pàtria.Medea, d’Andrés Lima, és el text més directe i honest de la tragèdia fins ala data, basat en els textos de Séneca. Cert és que hui en dia som més de romans que de grecs. Ho impulsa la frase del clàssic “No hi ha major dolor que l’Amor”.  Medea  ens fa reflexionar sobre l’amor i quant destructiu pot arribar a ser. És una història a través de la veu d’una dona, de la seua incapacitat de decisió. Medea, l’estrangera, és condemnada a vagar per la terra per ser inservible per al regne; és repudiada per por; és condemnada de la mateixa manera que condemnà el seu destí a seguir les passes de Jasón, persona per la que va traïr tot el que volia menys el seu amor incondicional a ell. Medea, una víctima més de l’amor romàntic, una dona que per primera vegada en la tragèdia grega pren la iniciativa del seu propi destí. Som espectadors i jutges d’aquest cruel assasinat i, en definitiva, ens contraposa el més bell i el més obscur de l’ésser humà».