La Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de la Romana i l’Aula Universitària de la Romana organitzen un cicle de conferències sobre la nostra història. Les intervencions es duran a terme a la Casa de Cultura els pròxims 23 i 24 de febrer a partir de les 18.00 hores.

El dia 23 de febrer es duran a terme dues ponències. La primera anirà a càrrec de la nostra veïna Silvia Martínez Amorós sobre la prehistòria en el nostre territori. I a continuació, el professor de la Universitat d’Alacant Miguel Ángel González Hernández ens il·lustrarà sobre la Romana en l’Edat mitjana.

La primera ponència del dia 24 de febrer la realitzarà el nostre veí Miguel Ángel Fenoll Pérez sobre la Memòria de la Guerra Civil i el franquisme a la Romana. En la segona ponència, el professor de la Universitat d’Alacant José Ramón García Gandia ampliarà aquest tema a la província d’Alacant, versant sobre presons, camps i cementeris.

És una activitat que no hauríem de perdre’ns, ja que la nostra història és la nostra identitat.

L’Aula de Teatre de la Universitat Permanent, dirigida per Begoña Tenés, diumenge que ve 19 de febrer a les 19.30 a la Casa de Cultura presenta “Troianes”, del dramaturg Alberto Conejero, Premi Nacional de Literatura Dramàtica 2019.

L’obra s’enquadra dins de la programació de l’Aula Universitària de la Romana de la Universitat d’Alacant i l’entrada és gratuïta.

Conejero empra un llenguatge directe i actual, de tal manera que, inevitablement, ressonarà en el públic, que trobarà punts de connexió amb l’actualitat: refugiats de guerra, la dona com a objecte per a manifestar la victòria sobre els vençuts…

Estem davant una història atemporal de vencedors i vençuts on les supervivents de la batalla són solament dones que seran tractades com a part del botí de guerra.

En la literatura grega el tema de la guerra va estar molt present tenint en compte als combatents, descrivint el seu valor, grandesa o covardia. En aquesta tragèdia no apareixen els herois i el que es posa en relleu és el paper de les dones en els combats bèl·lics, com estan i com subsisteixen després d’ells. Les troianes queden vídues i òrfenes, narren les seues desventures i el futur que els espera en ser sortejades pels grecs.

Des que Eurípides escriguera Les Troianes l’any 415 a. C., moltes guerres i conflictes armats han assolat el nostre planeta, i en cadascuna d’elles, els éssers humans més vulnerables han sigut objecte de tota mena de barbàries, sent especialment significatiu l’horror exercit sobre menors i dones, amb xiquetes i xiquets usats com a soldats, explotades en el tràfic d’òrgans, obligades a servir com a esclaves físiques, domèstiques i sexuals, violades, venudes, maltractades, utilitzades com a escuts humans, etc. Però la barbàrie continua, en qualsevol país en qualsevol moment, qualsevol persona pot convertir-se en una víctima o en un torturador… o simplement en algú que mira cap a un altre costat…

Aquesta és la temàtica i la idea sobre la qual es mou aquesta proposta, en la capacitat d’obviar a la persona i els seus drets i convertir-la en un objecte que es pot comprar, vendre, trencar o matar sense escrúpols, però també ens parla sobre com la guerra és capaç de canviar a les persones, sobre la ceguesa voluntària de les persones i els governs, sobre l’immobilisme, però sobretot parla de dones, de mares, filles, esposes, etc. del seu dolor i de la seua lluita per mantindre la dignitat. Després del saqueig de Troia, les troianes estan sent sortejades entre els grecs. Hècuba, mostrant la desesperació dels vençuts, pregunta pel destí de cada troiana, que no pot ser un altre que el de ser entregades a algun vencedor: Andrómaca ha sigut assignada a Neoptólemo, fill d’Aquil·les; Hècuba, a Odisseu; Casandra, filla d’Hècuba, al general Agamèmnon (que la va triar com a premi abans de realitzar el sorteig), Políxena també filla d’Hècuba, ha de ser sacrificada en la tomba d’Aquil·les… Els aqueus decideixen matar al fill de Andrómaca i Héctor llançant-lo des de l’alt de la muralla d’Ilion. L’obra cobra més dramatisme encara amb el xicotet cos del xiquet, que és rebut per Hècuba perquè siga enterrat per desig de la seua mare, que ja ha partit.