Acta Inaugural
-
- Acta Inauguración (1)
-
- Acta Inauguración (2)
-
- Acta Inauguración (3)
-
- Acta Inauguración (4)
-
- Acta Inauguración (5)
La Romana és un poble de l’interior de la província d’Alacant. El seu naixement com a municipi independent es va produir el 24 de maig de 1.929, en reunió del seu Ajuntament Ple, sent el seu primer Alcalde el senyor Manuel Abad Aracil.
Respecte al nom del municipi, la tesi oficial és que procedix de l’àrab “Al rumana”, que traduït al castellà significa “las granadas”.
Diverses són les civilitzacions que han poblat estes terres. No s’ha demostrat la presència d’assentaments, però sí que ha quedat contrastada l’existència d’una cova sepulcral denominada “Els Calderons” que troba el seu origen en la prehistòria.
La famosa Via Augusta de la civilització romana passava per les valls del Vinalopó: “Cruzando Mónovar es dirigix pel camí de La Romana a buscar a la Serra de l’Horna, al peu de la qual passa, formant en este cas el camí de l’Alcaná”, diu J. Guillermo Habite’t en un dels seus estudis.
En 1.449 es crega la Baronia de Novelda, de la que formarà part La Romana, Mónovar i Chinorla, i pertanyia a D. Pedro Maça de Lizana, Almirall d’Aragó i senyor de Moixent.
En estos temps, segle XV, els moriscos van poblar la zona. Bon exemple d’això és el nom d’algunes de les pedanies com “Els Palaus”, cridats “Des Coraixis”, en els que la família Agarena tenia edificacions majors que les habituals. “Els Canissis, deriven de Kanysía, nom amb què es designaven les Esglésies cristianes, la qual cosa indica que en el dit lloc va haver-hi una ermita mossàrab.
Més avant, amb data 13 de juliol de 1.749, D. Pedro Joseph Car i Maça de Lizana (primer Marques de La Romana) , a través del seu testament, crega una capellania davall l’advocació de Sant Pere apòstol, titular de l’Ermita del Pagament de La Romana, que ja existia en 1.729. l’any 1.773.
De l’arxiu Parroquial de Sant Pere de Novelda, es consigna que en el paratge dels Coves havia d’antic l’Ermita dedicada a Sant Antoni, en la que en aquells temps se celebraven festes i carreres de cavalls en el dia del sant.
En 1.793, La Romana es compon de certs caserius i masos on viuen 173 famílies. En ella es treballen 200 telers de llenç, i 10 sarges, faxas i altres teixits de llana i cotó.
Ja en 1.854, el poble comprén 25 cases reunides i moltes més disseminades pel districte; una gran i bella hisenda del Sr. Marqués i un sagristà de nomenament del diocesà.
En l’actualitat, La Romana s’ha convertit en un poble on conviuen al voltant de 2.500 persones. La vinya, l’ametler i l’olivera, així com el marbre, s’han convertit en els símbols de la seua prosperitat.
En el mes d’abril d’este 2010 s’a celebrat el Centenari de l’Església Sant Pere Apòstol d’esta localitat.
